El clavell de penyal és un arbust endèmic de balears que durant l’estiu vesteix de rosat amb les seves flors els penya-segats i les encletxes de roques del Cap de Formentor. Al mediterrani, hi ha presents tres subespècies de Dianthus rupícola, però a les Balears només hi trobem Dianthus rupicola subsp. bocchoriana, habitant a l’illa
Tot i que aquesta planta està en flor gairebé tota l’any, l’hem elegida planta del mes perquè, igual que la seva parenta l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), celebra l’onomàstica pel juny! Es tracta de l’estepa joana, un dels endemismes més emblemàtics de les nostres illes. Aquest arbust llenyós està cobert de vesícules glandulars resinoses,
Si aquests dies surts a passejar entre garrigues assolellades, fes-ho amb atenció, és possible que et trobis amb una bellesa menuda, de flors porpres i violàcies. Es tracta del galls, una orquídia que floreix entre els mesos d’abril i juny, que habita a les garrigues i pinars aclarits de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera.
La vauma de roca és un arbust que habita roquissars assolellats de la costa mediterrània. Les seves flors, d’un rosa pàl·lid característic, apareixen a finals d’hivern anunciant l’inici de la primavera. Aquesta espècie de la família de les malvàcies, es diferencia dels seus afins, per la vellositat que cobreix les seves fulles i branques,
La castanyola és una planta mediterrània poc freqüent a les nostres illes, probablement introduïda, que habita camps de conreu i herbassars humits de Mallorca i Menorca. El seu aspecte recorda a una rosella però en realitat es tracta d’una ranunculàcia, de grans flors liles. La vistositat de les seves flors no només crida l’atenció dels
La cossiada és una petita mata perenne que vesteix de blau amb els seus capítols el sotabosc de pinars i garrigues del mediterrani. La cossiada o ullastró, així com la coneixen a l’illa de Menorca, comparteix gènere amb un dels endemismes mallorquins més bells, Globularia cambessedesii. Ambdues presenten flors blaves globuloses, d’aquí el nom del
El Ginkgo biloba és una espècia dioica, de creixement lent, que s’adapta perfectament a qualsevol clima. Creix de manera silvestre a la Xina, Japó i Corea, mentre que a la resta del món n’és una planta cultivada. Aquest arbre és considerat una relíquia del passat, ja que és l’últim representant de la família de
L’olivera és un arbre perenne de gran longevitat, de fulles simples, coriàcies i lanceolades que presenten un color verd fosc a l’anvers i color grisenc al revers. Floreix a finals de primavera i les seves flors blanques s’agrupen en ramells. Fructifica entre l’octubre i el gener, i són els seus fruits en forma de drupa el
L’orquídia de tardor, com ja indica el seu nom comú, és una de les poques orquídies que floreixen durant la tardor. Difícil de veure per la seva petita mida, habita garrigues i pinars de les nostres illes, exceptuant Cabrera, en zones seques i pedregoses. El més característic d’aquesta orquídia és la disposició helicoidal de les
El pistatxer o festuc és un petit arbre originari d’Àsia, cultivat a la regió mediterrània pel seu apreciat fruit. Aquesta és una espècie dioica, de manera que les flors masculines i femenines es troben a diferents peus. A finals d’estiu, els folíols de les seves fulles compostes es taquen de colors ocres vermellosos fins desprendre’s a l’arribada la tardor,
